El Davide, abatut, comença a recórrer un munt de carrers estrets, i finalment arriba a la fosca immensitat del Gran Canal. Avui la marea és prou baixa i les sirenes romanen mudes, fins i tot elles abandonen aquell Ulisses sense objectiu. Torna enrere i es confon de nou en el cabdell de passadissos de pedra i cases mig malaltes, d'escuts heràldics arrencats, en l'escenografia d'aquella ciutat on res no és el que sembla, on la fusta imita el marbre, on el paper imita la fusta, on l'origen dels títols nobiliaris es perd en un feix de bitllets i els turistes romanen bocabadats en veure senyals que indiquen, amb direccions contràries, el mateix destí.
"Santa Croce" a Mireia Companys, La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, lleida, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada