SAN POLO

Primer, un rajolí de prosecco, farcit de bombolles daurades. Després, el matís picant del martini es barreja amb l'efervescència manyaga del vi blanc. L'aperol regala una tonalitat ataronjada i dolça, el bitter tenyeix el vidre d'un vermell dens, ple de desitjos intensos, tal vegada insatisfets. Tot seguit cau una ràfega inesperada de soda, i uns quants glaçons de gel rellisquen fins al fons de la copa. Finalment, irromp una oliva verda, immensa, que desafia l'harmonia del conjunt amb les seves proporcions desmesurades. Un instant detingut, fins que de sobte una olor de pi i lavanda impregnada de fum desfà l’encanteri.
"San Polo", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

CANNAREGIO

Segons el que li ha explicat el Franco, el pis on viu l’Stella és el mateix on habitava vint-i-tres anys abans, el pis on la Mònica va viure més de set mesos. La Mònica hi solia anar per la Fondamenta della Misericordia, i després de passar el pont del Ghetto Nuovo seguia uns quants metres i girava a l'esquerra, al carrer Turlona, el seu carrer, i continuava fins al final. I allà, a l'últim edifici del carrer, a mà dreta, acarat gairebé al riu de la Sensa, hi havia el seu pis. Aquella nit, però, per un ambigu sentit del pudor, la Mònica abandona de seguida la Fondamenta della Misericordia, i condueix l'Stella per la Calle del Forno, deserta i estreta; travessen amb penes i treballs el pont i giren de nou a l'esquerra, per la Fondamenta de la Sensa, molt menys transitada, fins arribar al carrer Turlona, un eixam de cases velles i passadissos tortuosos.
"Cannaregio", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

DORSODURO

Un mirall reflecteix l'altre, i l'altre torna a reflectir el reflex de l'altre, i així successivament, en una galeria de reproduccions infinites, cada vegada més petites, fins que al final, pensa l'Arianna, si algú pogués mirar l'última imatge reflectida, cada vegada més minúscula, no hi veuria res. Una galeria inacabable de miralls distorsionats fins al buit absolut.
"Dorsoduro", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

GIUDECCA

I has recordat la primera vegada que vas veure roba penjada a l'estenedor que hi ha entre el teu edifici i el del davant. Arribaves de l'editorial, de la terra ferma, després de travessar el Pont de la Llibertat, que uneix la grisor d'una ciutat com Mestre amb la lluminositat de Venècia, havies agafat el vaporetto a Piazzale Roma, havies arribat a la teva petita illa -el teu oasi dins l'illa veneciana-, i vas topar amb un mosaic de llençols i tovalloles i draps de cuina, fantasmagòrics enmig de la marea de boira que començava a envair la foscor del capvespre de febrer. Et semblava una escena de pel·lícula neorealista, molt napolitana, tan poc adient a la ciutat dels canals; entre encuriosit i sorprès, fitaves atentament els estenedors d'aquella mena de plaça o carrer ample que havien batejat amb el nom de Calle del Cantier, un darrere l'altre, com cortines oníriques que anessin descobrint el teatre de les teves fantasies.
"Giudecca", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

CASTELLO

A l'interior els llibres s'amunte-
guen pertot arreu: a les taules, a les prestatge-
ries, en banyeres, en góndoles, per terra. Fascinat per aquella adoració irreverent, demano al propietari –lleugerament polsós, com el seu establiment- que em permeti de fer unes quantes fotografies. Ell s'hi avé, amb un orgull mal dissimulat. Després de fotografiar les góndoles que acullen les marees de llibres, m'adono de l'existència d'una altra sala, encara més atapeïda de llibres que l'anterior. Hi entro. Hi ha més góndoles, banyeres, i una góndola de cartró penjada del sostre. Em passejo una estona, escullo una góndola a l'atzar i en fotografio minuciosament les sis llengües de ferro de la proa -que representen els sis barris o sestieri venecians- i la llengua de ferro de la popa -que representa l'illa de la Giudecca-.
"Castello", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

Signatura de "Venècies" a la llibreria Ona

"Venècies. La incerta topografia dels somnis"

Venècia és el lloc ideal per perdre's en la confusa frontera entre realitat i somni, entre somni i malson. Això és el que diu un dels personatges de Venècies, un recull de set relats ambientats als diversos barris de la ciutat dels canals. Set històries que no tenen en comú tan sols l'escenografia veneciana, sinó una atmosfera onírica i laberíntica per la qual transiten un ventall de personatges confusos, somnàmbuls, desencantats, que veuen com els seus somnis es van transformant en malsons o, senzillament, es desfan. Amors abocats al fracàs o a la rutina, identitats confuses, lluites estèrils contra el pas del temps, jocs de miralls, violències soterrades, són alguns dels elements que es barregen per oferir set possibles cares d'una ciutat ambigua i polièdrica com l'existència humana.

Mireia Companys - Venècies. La incerta topografia dels somnis - Pagès Editors - Col·lecció "Lo marraco" 223 - ISBN 978-84-9779-837-2
160 pàgines - Publicat 04/11/2009 - Preu: 15€