GIUDECCA

I has recordat la primera vegada que vas veure roba penjada a l'estenedor que hi ha entre el teu edifici i el del davant. Arribaves de l'editorial, de la terra ferma, després de travessar el Pont de la Llibertat, que uneix la grisor d'una ciutat com Mestre amb la lluminositat de Venècia, havies agafat el vaporetto a Piazzale Roma, havies arribat a la teva petita illa -el teu oasi dins l'illa veneciana-, i vas topar amb un mosaic de llençols i tovalloles i draps de cuina, fantasmagòrics enmig de la marea de boira que començava a envair la foscor del capvespre de febrer. Et semblava una escena de pel·lícula neorealista, molt napolitana, tan poc adient a la ciutat dels canals; entre encuriosit i sorprès, fitaves atentament els estenedors d'aquella mena de plaça o carrer ample que havien batejat amb el nom de Calle del Cantier, un darrere l'altre, com cortines oníriques que anessin descobrint el teatre de les teves fantasies.
"Giudecca", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.