Segons el que li ha explicat el Franco, el pis on viu l’Stella és el mateix on habitava vint-i-tres anys abans, el pis on la Mònica va viure més de set mesos. La Mònica hi solia anar per la Fondamenta della Misericordia, i després de passar el pont del Ghetto Nuovo seguia uns quants metres i girava a l'esquerra, al carrer Turlona, el seu carrer, i continuava fins al final. I allà, a l'últim edifici del carrer, a mà dreta, acarat gairebé al riu de la Sensa, hi havia el seu pis. Aquella nit, però, per un ambigu sentit del pudor, la Mònica abandona de seguida la Fondamenta della Misericordia, i condueix l'Stella per la Calle del Forno, deserta i estreta; travessen amb penes i treballs el pont i giren de nou a l'esquerra, per la Fondamenta de la Sensa, molt menys transitada, fins arribar al carrer Turlona, un eixam de cases velles i passadissos tortuosos.
"Cannaregio", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada