Primer, un rajolí de prosecco, farcit de bombolles daurades. Després, el matís picant del martini es barreja amb l'efervescència manyaga del vi blanc. L'aperol regala una tonalitat ataronjada i dolça, el bitter tenyeix el vidre d'un vermell dens, ple de desitjos intensos, tal vegada insatisfets. Tot seguit cau una ràfega inesperada de soda, i uns quants glaçons de gel rellisquen fins al fons de la copa. Finalment, irromp una oliva verda, immensa, que desafia l'harmonia del conjunt amb les seves proporcions desmesurades. Un instant detingut, fins que de sobte una olor de pi i lavanda impregnada de fum desfà l’encanteri.
"San Polo", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada