POESIA AMB ACCENT... DE DONA

Aquest vespre, a l'Iroom de Gràcia (c/Topazi, 21), més de vint veus poètiques femenines celebrarem per avançat el Dia de la Dona.
Serà una gran festa poètica! 

Presentació a la llibreria Altaïr

Presentació del llibre de relats "Venècies. La incerta topografia dels somnis", de Mireia Companys, guanyador del Premi 7lletres 2009 i editat per Pagès Editors.
Presentació a càrrec de l'autora i lectura dramatitzada del conte "Giudecca", a càrrec d'Enric Coll, Montserrat Reus i Mireia Tarradell.
Més informació a la pàgina web de la llibreria Altaïr:
http://www.altair.es/index.php/Forum_Actividades/23/0/

SANTA CROCE

El Davide, abatut, comença a recórrer un munt de carrers estrets, i finalment arriba a la fosca immensitat del Gran Canal. Avui la marea és prou baixa i les sirenes romanen mudes, fins i tot elles abandonen aquell Ulisses sense objectiu. Torna enrere i es confon de nou en el cabdell de passadissos de pedra i cases mig malaltes, d'escuts heràldics arrencats, en l'escenografia d'aquella ciutat on res no és el que sembla, on la fusta imita el marbre, on el paper imita la fusta, on l'origen dels títols nobiliaris es perd en un feix de bitllets i els turistes romanen bocabadats en veure senyals que indiquen, amb direccions contràries, el mateix destí.
"Santa Croce" a Mireia Companys, La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, lleida, 2009.

SAN MARCO

Des de dalt del Campanile de la plaça de San Marco -la guia, Joan, diu que l'única plaça, l'única que rep el nom de piazza, és aquesta; la resta de placetes que poblen la ciutat s'anomenen campo- el paisatge és espectacular. Després de compartir ascensor amb deu persones més, entre elles dos alemanys enormes que fan una intensa pudor de suat, la Carla sent que li roden el cap i l'estómac. Però quan surt a l’aire lliure i contempla les cúpules de la basílica de San Marco, l'harmonia de la llacuna, els sostres ataronjats que lluen sota la llum suau d’un sol cordial, es revifa de nou. Llavors sent també un cert mareig, però molt més proper a la síndrome d’Stendhal.
"San Marco" a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

SAN POLO

Primer, un rajolí de prosecco, farcit de bombolles daurades. Després, el matís picant del martini es barreja amb l'efervescència manyaga del vi blanc. L'aperol regala una tonalitat ataronjada i dolça, el bitter tenyeix el vidre d'un vermell dens, ple de desitjos intensos, tal vegada insatisfets. Tot seguit cau una ràfega inesperada de soda, i uns quants glaçons de gel rellisquen fins al fons de la copa. Finalment, irromp una oliva verda, immensa, que desafia l'harmonia del conjunt amb les seves proporcions desmesurades. Un instant detingut, fins que de sobte una olor de pi i lavanda impregnada de fum desfà l’encanteri.
"San Polo", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

CANNAREGIO

Segons el que li ha explicat el Franco, el pis on viu l’Stella és el mateix on habitava vint-i-tres anys abans, el pis on la Mònica va viure més de set mesos. La Mònica hi solia anar per la Fondamenta della Misericordia, i després de passar el pont del Ghetto Nuovo seguia uns quants metres i girava a l'esquerra, al carrer Turlona, el seu carrer, i continuava fins al final. I allà, a l'últim edifici del carrer, a mà dreta, acarat gairebé al riu de la Sensa, hi havia el seu pis. Aquella nit, però, per un ambigu sentit del pudor, la Mònica abandona de seguida la Fondamenta della Misericordia, i condueix l'Stella per la Calle del Forno, deserta i estreta; travessen amb penes i treballs el pont i giren de nou a l'esquerra, per la Fondamenta de la Sensa, molt menys transitada, fins arribar al carrer Turlona, un eixam de cases velles i passadissos tortuosos.
"Cannaregio", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.

DORSODURO

Un mirall reflecteix l'altre, i l'altre torna a reflectir el reflex de l'altre, i així successivament, en una galeria de reproduccions infinites, cada vegada més petites, fins que al final, pensa l'Arianna, si algú pogués mirar l'última imatge reflectida, cada vegada més minúscula, no hi veuria res. Una galeria inacabable de miralls distorsionats fins al buit absolut.
"Dorsoduro", a Mireia Companys, Venècies. La incerta topografia dels somnis. Pagès Editors, Lleida, 2009.